Va mirar-lo, l'efecte de la herba li donava un toc especial. L'encantava en tots els sentits, podía ser el noi més tendre del món i quan calia, matar-te a pessigolles.
Ella va tancar ells ulls i va desitjar, ben fort, guanyar una altre batalla com aquesta, sobreviure un altre any més al seu costat.
Amb el cap ben lluny d'aquell racó, següent calada.
Sabia que podia vendre l'ànima barata si ell s'ho demanés!
No va plorar per l'emoció d'haver sortit victoriosa d'aquest tram, no. Va recordar totes i cada una de les vegades que va escoltar un t'estimo d'aquells llavis, quan la pell se li eriçava al contacte amb la seva.
Aquells moments, aquells records valien or.
Que clar que havien hagut putades pel mig, mals moments i hores baixes, però la flama, el que els mantenia encara junts malgrat els quilòmetres, seguia encesa i viva. I per seguir i continuar amb això, tot hi val la pena.
Els tres anys més feliços de ma vida, sempre amb tu.
