Cante a les paraules dels versos que mai t'he dit, cante al raig de sol que ja no troba al teu llit

Que els matins son molt més freds des de que ja no improvisem nits junts.
Que ja no m'obres la porta de la gàbia per poder sortir a volar amb tu. 
Que no està la teva llengua entremaliada per fer-me oblidar-ho tot.  
Que ja no em cures les ferides, que ja no em somrius al despertar.
Que ja no t'esgarrapo, i sense tu fumar es molt més avorrit. 
I que ara, de sobte, totes les cançons d'amor parlen de tu. 
Que els teus peus no freguen els meus per escalfar-los.
Que no em despentines, que ara no queda gaire més. 
Que la vida passa, i sense tu molt més lent.
Que al meu llit sobra molt d'espai.
Que et trobo a faltar.
Que t'estimo.
Més que res.