(Traducción al castellano)
Tanta por tenia que no sabia ni que dir, ni que escriure.
Només podia pensar en tot el que es perdia cada dia. Abraçades, somriures i petons.
Ahir va fer la dissecció d'un cor a classe, i va pensar "On collons deu ser el meu?"
Pot ser l'havia perdut una nit de borratxera o pot ser s'havia quedat allà, a aquell país que feia tant de temps no trepitjava.
I ara només es pot lamentar per haver tingut tanta mala sort a la vida, o per no haver-la tingut mai. O pot ser havia de somriure malgrat tot, per saber que, estigues on estigues, quan torni ells estaran allà. O no. Ella no ho sabia pas.
Només tenia la certesa de que ells si que la tindrien, que no s'els podia treure del cap i que sempre tindrien un lloc al seu cor, estigues o estigues.
Els temps, que tot ho cura, es el seu pitjor enemic ara mateix, i ella tremolava al pensar-ho.
Podia témer al oblit, però la partida estava perduda contra ell...
Tanta por tenia que no sabia ni que dir, ni que escriure.
Només podia pensar en tot el que es perdia cada dia. Abraçades, somriures i petons.
Ahir va fer la dissecció d'un cor a classe, i va pensar "On collons deu ser el meu?"
Pot ser l'havia perdut una nit de borratxera o pot ser s'havia quedat allà, a aquell país que feia tant de temps no trepitjava.
I ara només es pot lamentar per haver tingut tanta mala sort a la vida, o per no haver-la tingut mai. O pot ser havia de somriure malgrat tot, per saber que, estigues on estigues, quan torni ells estaran allà. O no. Ella no ho sabia pas.
Només tenia la certesa de que ells si que la tindrien, que no s'els podia treure del cap i que sempre tindrien un lloc al seu cor, estigues o estigues.
Els temps, que tot ho cura, es el seu pitjor enemic ara mateix, i ella tremolava al pensar-ho.
Podia témer al oblit, però la partida estava perduda contra ell...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada