(Traducción al castellano)
Va mirar al cel. No ho hauria de fer pas, ella sabia que ell sempre la mirava.
Que la mirava amb aquells ulls brillants i plens de tendresa... Ningú imaginava com els trobava a faltar.
Encara recorda quan va marxar, quan va marxar sense haver tingut temps per acomiadar-se d'ella.
Quan sa mare li va donar la tràgica noticia. Quan mirava el vídeo del casament dels seus pares només per veure'l a ell.
No sabia el temps que havia passat, però encara el recordava, i les fotos envoltades d'espelmes el dia de tots sants no l'ajudaven gaire a oblidar. Pot ser tampoc volia fer-ho. No. No volia deixar-lo al fons del calaix dels seus records, però tenir-lo present sempre feia tant de mal...
A vegades es preguntava com seria tot si ell continues aquí, amb ella. Aconsellant-la. Ajudant-la. Sent el que mai havia tingut.
No podia evitar somriure al recordar les seves càlides abraçades plenes de la seva olor.
Quant de temps feia que no pensava en ell? Tampoc ho sabia. Havia aparegut de sobte al seu cap, com de vegades feia... I el seu cor bategava atabalat mentre ella mirava al seu voltant i s'adonava de l'efímera que es la vida.
I que podia fer si no? Clamar al cel per la seva tornada? Sabia que mai podria tornar...
Va tornar a mirar el cel i va somriure, tenint la certesa de que un dia tornarien a estar junts allà dalt.
Va mirar al cel. No ho hauria de fer pas, ella sabia que ell sempre la mirava.
Que la mirava amb aquells ulls brillants i plens de tendresa... Ningú imaginava com els trobava a faltar.
Encara recorda quan va marxar, quan va marxar sense haver tingut temps per acomiadar-se d'ella.
Quan sa mare li va donar la tràgica noticia. Quan mirava el vídeo del casament dels seus pares només per veure'l a ell.
No sabia el temps que havia passat, però encara el recordava, i les fotos envoltades d'espelmes el dia de tots sants no l'ajudaven gaire a oblidar. Pot ser tampoc volia fer-ho. No. No volia deixar-lo al fons del calaix dels seus records, però tenir-lo present sempre feia tant de mal...
A vegades es preguntava com seria tot si ell continues aquí, amb ella. Aconsellant-la. Ajudant-la. Sent el que mai havia tingut.
No podia evitar somriure al recordar les seves càlides abraçades plenes de la seva olor.
Quant de temps feia que no pensava en ell? Tampoc ho sabia. Havia aparegut de sobte al seu cap, com de vegades feia... I el seu cor bategava atabalat mentre ella mirava al seu voltant i s'adonava de l'efímera que es la vida.
I que podia fer si no? Clamar al cel per la seva tornada? Sabia que mai podria tornar...
Va tornar a mirar el cel i va somriure, tenint la certesa de que un dia tornarien a estar junts allà dalt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada