No ens fa falta tenir la mateixa sang

Encara recordo quan ens van presentar. I en poc temps vareu començar a ser... els meus germans.
No sé per què, però tenia por a dir-ho. Precisament aquest matí he pensat en dir-ho. Justament després he llençat la possibilitat a la paperera.
Pot ser tenia por, no? Què mes dona, ara ho diré cada cop que em doni la gana, sense haver de pensar-ho dos cops. I si, prepareu-vos.
Jo també us estimo!

Lore, Adrià i Roger ♥