Origens

Visc rere un estel, un estel que properament cosirem a les senyeres. Sé d'on vinc, sé el que vull per demà i no em fa por dir-ho. Vull la meva terra lliure, una terra oprimida i exprimida en llibertat.  
No és gens nefast alliberar un poble quan hi ha la possibilitat, quan fer-lo lliure és a l'abast. 
Sempre he tingut en compte les meves arrels i tota la cultura que pesa sobre la meva esquena, malgrat no la practiqui gaire sovint.  La majoria de la gent no entén els meus ideals ni com els puc defensar, ni com puc reivindicar uns drets que al seu dia ens van extirpar. Sóc així, i com diu el meu germà virtual , sóc jo, catalana i europea.  
I a hores d'ara puc ben dir que estic molt orgullosa, i ansiosa per poder aportar el meu granet de sorra a una lluita ben antiga, una lluita que és l'esperança de molta gent, que estem preparats per deixar d'avergonyir-nos cada cop que mirem el DNI i tocar amb els dits l'estel que ens representa malgrat estar dempeus a terra. 
No és res més que un regal que ens ha fet la història. 



Ara mateix enfilo aquesta agulla amb el fil d'un propòsit que no dic i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no s'ha complert, i els anys passen de pressa. De res a poc, i sempre amb vent de cara,quin llarg camí d'angoixa i de silencis. I som on som; més val saber-ho i dir-ho i assentar els peus en terra i proclamar-nos hereus d'un temps de dubtes i renúncies en què els sorolls ofeguen les paraules i amb molts miralls mig estrafem la vida. De res no ens val l'enyor o la complanta, ni el toc de displicent malenconia que ens posem per jersei o per corbata quan sortim al carrer. Tenim a penesel que tenim i prou: l'espai d'història concreta que ens pertoca, i un minúsculterritori per viure-la. Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora. Que tot està per fer i tot és possible.


Miquel M. i Pol.