Volia agafar-te la mà i dir-te a cau d'orella que marxéssim lluny d'aquell pati d'institut, que volia ser teva malgrat no saber res de tu.
I ara... Ara coneixes cada racó del meu cos, els teus dits s'adapten a la perfecció entre els meus i tenim les ànimes sincronitzades per molt lluny que estiguem.
La distància és un número, però el nostre amor és incomptable. ♥
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada