Sant Jordi, dia de nostàlgia quan ets lluny de casa

Aixeca't. Avui serà un gran dia. Malgrat ser dilluns és el dia dels enamorats, què pot passar?
Avui trobes a faltar tenir una senyera, què coi una senyera, una estelada per poder penjar-la al balcó i reivindicar el que vols. Trobes a faltar la seva mà, tan suau... Els seus ulls dient t'estimo a cada mirada i l'olor del seu cabell.
I penses... Penses què seria de tu si la vida no hagués donat aquest gir tan sobtat, què seria de tu sense ell... Cansada de les tombarelles emocionals que et sacsegen cada cop més, decideixes deixar de pensar en tot el que has perdut, que saps què és la teva vida, però també saps que aviat la tornaràs a recuperar i decideixes també, caminar mirant el futur, tot el que et queda per fer, tots els dies de Sant Jordi que et queden per passar amb ell...
Tranquil·litza't, queda poc per tocar l'infinit amb la punta dels dits.

És, doncs, sols per l'amor que ens creixen

roses als dits i se'ns revelen els misteris;

i en l'amor tot és just i necessari.

Miquel Martí  i Pol.