M'has furtat el mes d'abril

Dos anys.
Dos anys de vida regalada i plens de somriures purs.
Ella no podia imaginar la vida sense aquella persona que sempre li agafava la mà quan estava a punt de caure.
Com agrair-te tot el que has fet per mi? Com dir-te, si mai trobo les paraules, que  mai podria fer-te mal, que t'estimo i que ets el meu tresor millor guardat.
Que et necessito i no puc evitar somriure, malgrat aquesta distància que ens separa, quan penso que som un.
Podria dir-te mil coses si trobés la manera, però, ja veus, mai trobo les paraules exactes.
Amb tu... aquests dos anys m'han fet adonar-me de que la meva felicitat té nom i cognoms, i que tot lo bo es fa esperar.
I, suposo que ja sabràs, que jo per tu espero el temps que faci falta, que ets el millor que m'ha passat mai i que mai podria dir-te quant t'estimo.
Gràcies.
Moltes gràcies per haver-me regalat els millors anys de la meva vida, i, tranquil, que passarem molts més junts.
T'estimo