Saudade

Ja no podia aguantar més i va començar a plorar. No podia deixar de fer el compte enrere dels dies que li quedaven a aquell paradís. 

Sabia que no tornaria a ser ella en molt de temps, que hauria de tornar a dir que estava bé malgrat tenir un nus al coll i les llàgrimes a punt d'emanar-li dels ulls. Tornar a somriure sense que la felicitat li arribés als ulls... 

Que trist. Sempre pensava que la seva vida no tenia gaire sentit si no era allà, on el seu mon s'equilibrava, on, fes el que fes, sempre sortia guanyant. 

Que també sabia que malgrat la distància tot seria igual, que eren un i no canviaria res, que quan tornés ell estaria allà, esperant-la, com sempre, però el fet d'estar privant-li coses per no estar amb ell feia tant de mal... 

Mai podia deixar de pensar si estar així li feia més mal a ell que bé... 

Però només quedava un any de recta final i el seu paradís seria permanent. 

Pero sé que cuando vuelva estarás, que sin ti nada es igual y que juntos iremos a donde nos guste estar.