I encara no sé com ho vas fer. Em vas trobar.
Just a temps.
Malgastant tots els dies amb un telèfon que mai sonava.
Perduda, insegura, quan més ho necessitava.
Em vas trobar sense haver-me perdut.
Amb l'ànima ferida i els ulls cansats.
Que no, jo no t'ho vaig demanar.
La meva mirada trista pot ser et va dir que necessitava a algú com tu.
Segurament.
Em vas trobar, i em vas netejar el cor d'angoixa.
Mai sabré com agrair-t'ho. Mai.
Quan et sentis sol, tan sols mira els espais entre els teus dits i recorda que algun dia jo els ompliré.
Just a temps.
Malgastant tots els dies amb un telèfon que mai sonava.
Perduda, insegura, quan més ho necessitava.
Em vas trobar sense haver-me perdut.
Amb l'ànima ferida i els ulls cansats.
Que no, jo no t'ho vaig demanar.
La meva mirada trista pot ser et va dir que necessitava a algú com tu.
Segurament.
Em vas trobar, i em vas netejar el cor d'angoixa.
Mai sabré com agrair-t'ho. Mai.
Quan et sentis sol, tan sols mira els espais entre els teus dits i recorda que algun dia jo els ompliré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada