Fa dos anys que visc, exiliada, a un poblet de la comarca de Doñana. En tot aquest temps, que no ha sigut poc, m'ha donat temps a fer moltíssimes coses, i una d'elles que m'agrada especialment; mirar.
He pogut observar detingudament com es desenvolupa i evoluciona la gent d'aquest lloc. La seva forma de pensar i d'actuar, que és ben curiosa. Mai hauria pensat que podria existir un tipus de persona tant tancada mentalment, fins que vaig arribar aquí.
Les úniques coses "modernes" que accepten son els telèfons mòbils, d'última generació, es clar! A part d'això, a ells, tant patriotes, defensors de la seva Espanya i del caçador del seu reiet, no els hi pots parlar d'ateisme o d'agnosticisme, per exemple. Per a ells, Déu existeix, i el culte que rendeixen als seus sants i verges, segur que els obrirà les portes del tant desitjat paradís.
I, ja ni parlem d'independència de Catalunya o País Basc! Nosaltres som com Gibraltar, espanyol per sempre més.
Pensen que això de voler marxar és una ximpleria nostra que se'ns passarà amb el temps, i no la única solució viable pel progrés de la nostra terra.
Ells es defensen dient que Catalunya la van aixecar els andalusos que van marxar cap allà, i que per regla de tres, aquella terra és d'ells... Em fan riure. Van marxar a aixecar Catalunya abandonant Andalusia a la seva sort, i per això ara estan com estan.
A més, nosaltres només estem demanant el que és nostre, el que fa 300 anys ens van prendre!
Per això, i més coses que ara mateix no em venen a la ment, puc ben afirmar que Andalusia, i segurament la majoria d'Espanya, és una terra de retrògrads.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada