Tot és com va dir que seria... Encara no s'ho pot creure.
Ara la mira, li segueix encenent l'ànima, les seves carícies l'omplen de tendresa... Qui ho diria?
Els batecs del seu cor la protegeixen malgrat la puta distància.
Va voler marxar...
Va voler marxar i destruir tots els lligams que la mantenien unida a una terra plena de mentides i dolor. Volia oblidar, morir.
En comptes de fer desaparèixer les seves cicatrius, ell va enfonsar el dit a la nafra.
I ara?
La torna a il·luminar amb aquella mirada penetrant, amb aquelles mans plenes d'esperança.
No importa el passat, no importa el que hagin fet...
Des d'ara, fins sempre.
